"A muscles de gegant" : els incunables del "Flos sanctorum" català, entre la tradició i la revisió

Els dos incunables que transmeten la traducció catalana de la Legenda aurea de Iacopo da Varazze (un de 1494 i un altre sense datar, però coetani) arrepleguen una tradició textual que es retrotrau a finals del segle XIII, la qual s'ha conservada en cinc manuscrits complets i en multitud de textos fragmentaris. A pesar que encara no s'ha establert un stemma que permeta esbrinar les relacions entre aquests testimonis, sí que podem asseverar que els incunables reprodueixen aquesta tradició manuscrita i ajuden a transvasar-la a les edicions catalanes del segle XVI. Però, també és cert que introdueixen modificacions, algunes de les quals tenen a veure amb una revisió del text català. Amb aquest treball pretenem fer un tast d'aquestes innovacions i comparar-les amb la tradició anterior i posterior per estudiar les motivacions que hi ha al darrere d'aquests canvis.The two incunabula that transmit the Catalan translation of the Legenda aurea by Jacobus de Voragine (while one of them was published in 1494, the other one is undated but is known to be contemporary) belong to a textual tradition that was initiated during the last part of the thirteenth century and which has been preserved in five complete manuscripts and many fragmentary texts. Although a stemma that allows scholars to discover the connection between these testimonies has not yet been established, we assert that both incunabula follow the tradition based on those five manuscripts and, also, that both contribute to its transmission into the Catalan editions produced in the sixteenth century. Then again, it is true that a number of modifications are included in these incunabula, some of which are indebted to a revision of the Catalan text. With this paper, we intend to offer an overview of these innovations and compare them with both earlier and later traditions in order to study these changes